La família és el nostre punt de partida. El casament és el punt de partida d’una nova família; la celebració, un punt de retrobament familiar. L’univers Roca s’articula a través de diversos planetes que graviten al voltant de la família, que giren per l’atracció del nucli que representa la família. El bar dels pares, el restaurant dels germans,... I Mas Marroch és un planeta més d’aquest univers.

La Montserrat Fontané i en Josep Roca són els pares d’en Joan, en Josep i en Jordi Roca. La passió per la cuina que tenen els germans Roca es va començar a forjar a Can Roca, l’establiment que els seus pares regenten des de 1967 a Taialà, un barri a les afores de Girona. Allà hi van créixer, enmig de l’enrenou de plats, olles i clients. El bar era la seva sala d’estar, el paisatge on jugaven, feien els deures, miraven la televisió,... al mateix temps que des de la cuina s’escampaven les aromes dels guisats que la seva mare preparava de forma generosa, senzilla i honesta”. 

A Can Roca, quan en Joan i en Josep eren petits, també s’hi feien casaments. Eren uns altres temps: casaments d’entremès, arròs o canelons, vedella amb bolets i pastís nupcial. A Can Roca, els pares van servir els casaments dels pares i ara, a Mas Marroch, els fills serveixen els casaments dels fills d’aquells pares que es van casar a Can Roca.

Vam començar quan vam comprar la casa del costat. Quan vam tenir el menjador de dalt obert vam fer casaments. Fins i tot a baix, vam fer casaments, per a 110 persones. A dalt vam fer banquets de fins a 150 persones. Els casaments ens van anar molt bé per pagar deutes.»
–Quin era el menú?
Entremès, arròs o canalons, vedella amb bolets i pastís nupcial. Jo sortia a servir quan havia fet el dinar.
–Sempre el mateix?
Pollastre o vedella amb bolets... La cuina era petita i, de miracles, no se’n podien fer.
–Quan vau deixar de fer casaments?
En vam fer molts i els vam deixar de fer quan vam ampliar els diumenges, que venia tota la família a ajudar-nos a servir. Ara els nostres fills serveixen l’àpat dels casaments dels fills que vam casar nosaltres. I els fa tanta gràcia!
Què et sembla? Nosaltres vam fer els casament dels pares i al Celler fan els dels seus fills!
— Montserrat Fontané

I si parlem dels casaments, també ho podem fer dels bateigs, de les comunions, dels aniversaris, de festes de retrobament familiar o social.  

Darrera la vocació dels tres germans Roca i del profund respecte que senten per les arrels i la tradició hi ha una cuinera que no duu brodat el seu nom a la jaqueta i que no fa de la innovació o la creativitat els lemes de la seva filosofia culinària: la seva mare, la Montserrat Fontané. Practiquen cuines tan diferents que les  tècniques (o potser caldria dir els trucs) que aplica a l’hora de fer els seus canelons, el seu arròs a la cassola o els seus calamars a la romana es puguin aplicar a la cuina d’El Celler. Però si que de mare a fills s’hi ha transmès l’ofici: cuinar amb rigor, amb generositat i amb afecte.

Creat el 1986 per en Joan i en Josep Roca i Fontané, El Celler de Can Roca és hereu de Can Roca, la tradicional casa de menjars situada a Taialà, que els seus pares Josep i Montserrat mantenen ara encara i des de 1967.
Un dia, aquell bar humil, de barri humil, va veure que l’esforç, l’enginy i el talent permetia que de l’arrel d’aquella popular casa de menjars en sortís una branca plena de gastronomia d’avantguarda i sofisticació.

Ara, i després que a finals dels 90 s’hi afegís el tercer germà, en Jordi, el restaurant ha arribar a assolir un gran reconeixement a nivell mundial. Caminant poc a poc i amb pas ferm, El Celler de Can Roca ha anat recollint pel camí premis i reconeixements de guies, crítics i altres prescriptors. La primera estrella Michelín el 1995, la segona l’any 2002 i el 2009 la tercera; el 2013 ocupa el primer lloc a la llista The World’s 50 Best Restaurants; el doctorat Honoris Causa de la Universitat de Girona; diversos Premis Nacionals de Gastronomia; en Jordi és nomenat Millor Pastisser del Món el 2014; llocs prominents en guies i llistes; distincions diverses que ratifiquen el treball constant i ben fet, i permeten que aquell restaurant de barri obrer que va néixer modest i humil fa més de vint-i-cinc anys, gaudeixi de la tranquilitat per fer les coses tal i com els agrada fer-les.