Som al vostre costat.
L’experiència ens concedeix la força per aconsellar-vos; el camí recorregut ens aporta l’habilitat per realitzar-ho; el coneixement adquirit de l’observació, del dia a dia, ens ofereix garanties per ajudar-vos a aconseguir tot allò que necessiteu. Només així ens veiem en cor de proposar-vos el vostre esdeveniment, la vostra festa, la vostra celebració tal com us l’heu imaginat. Som al costat vostre per convertir l’ideal somniat, en un èxit real.
Encarna Tirado
L’Encarna forma part de l’equip d’El Celler de Can Roca des dels orígens, l’any 1986. Primer a la sala del restaurant, complementant en Josep i amb el carro de les postres, i a partir de l’any 1994 gestionant la part de banquets i càterings. Primer, a La Torre de Can Roca i des de 2007 a Mas Marroch. A part d’aquests espais propis, també dirigeix els càterings singulars en espais externs.
"Els banquets han ajudat El Celler de Can Roca
a ser on és ara"
Encarna Tirado, responsable de l'espai per a banquets d'El Celler.
Resolutiva. Ha format part de l'equip d'El Celler de Can Roca des dels inicis
i actualment dirigeix un dels planetes del seu univers: l'Espai Mas Marroch.
No es treu dels llavis l'esperit familiar que ha dut el restaurant a dalt de tot.
...
¿Els banquets han estat claus per mantenir la cuina d'El Celler?
Si, han estat una gran ajuda econòmica. Una cosa fa l'altra. Els banquets han ajudat
El Celler de Can Roca a ser on és ara. Fer casaments i càterings han afavorit
poder fer les despeses que fem al restaurant, on els menús no compensen
moltes vegades el cost dels plats físic s, creats, bufats a mà, per exemple.
Els ingressos dels banquets són un suport.
Diversificar la marca Roca ha sigut clau, doncs. ¿És un negoci
planejat o bé espontani?
Tot ha anat sortint. En cap moment hauríem pensat obrir una gelateria com
el Rocambolesc, no? Ha anat bé perquè cadascú ha anat tirant cap
a un costat, cadascú té el seu espai. Jo estic amb l’Espai Mas Marroch; l'Anna, la dona d'en Joan,
l’Hotel Casa Cacao; i l'Ale, la dona d'en Jordi, el Rocambolesc.
Vosaltres tampoc heu deixat d'estar mai a primera línia.
Partim del principi que l'hostaleria és molt sacrificada, i si la gent que ve a treballar
pot compartir aquest esforç li sembla menys feixuc si tu també hi ets
i ho estàs fent, no?
I deu anar prou bé perquè molts treballadors han marxat i després sempre tornen.
És una família.
I quan s'arriba tan amunt, què es fa?
Mantenir-s'hi i intentar portar-ho bé. És difícil no equivocar-te.
Tothom vol parlar, tothom vol trucar, tothom vol taula...
Arriba un moment que ja no pots més. Ara ja no tinc mans per a reservar
taules, per això hi ha tres persones a la recepció.
Quan vas començar ja vas veure que això seria molt gros?
Tots hi hem posat sempre moltes ganes. I sobretot els pares Roca van confiar en
els seus fills quan tenien poc més de vint anys per tirar endavant el negoci, en lloc de pensar
que era el capritx d'uns nens petits.
Com comença la teva relació amb Can Roca?
Vaig començar a El Celler un any després que obrís, el 1987.
Jo llavors treballava a Can Roca, el mateix restaurant on acostumava a anar
amb la meva família els diumenges quan era petita. Hi fèiem el vermut i els
típics calamars. Com a cambrera, ajudava en Josep i en Joan
quan tenien feina a la sala, però no sempre n'hi havia.
Era divertit llavors, no hi havia rebombori de gent.
Va costar fer-la venir.
Però l'entusiasme d'en Joan i en Josep es va encomanar...
És molt bonic perquè tothom a Taialà o Germans Sàbat
té una anècdota d'El Celler.
Quan passes a encarregar-te dels càterings i banquets?
Vam adquirir la Torre, a 100 metres del primer restaurant, pensant traslladar-hi
El Celler. Però vam trigar més de 10 anys a fer aquest pas perquè era una despesa
important. Així que el 1995 vam decidir fer-hi casaments.
Transportar aquella cuina que feien aquells nois a Girona, una mica més
recargolada i que tenia cert nom, va tenir molt de ressó.
M'hi vaig trobar molt bé i també els Roca em van deixar molta llibertat,
m'ho van deixar fer meu.
Suposo que el teu casament devia ser molt diferent dels d'ara.
Completament!
Jo vaig donar simplement la llista de convidats, ara és tot un formulari.
Però sempre els dic als nuvis que han de tenir una cosa molt clara:
si ens venen a buscar és per confiança.
I han de saber que som els primers que volem que el seu dia surti rodó.
