Mas Marroch.
Tota l'excel·lència d'El Celler de Can Roca només per tu i els teus convidats.
Des del 1986, El Celler de Can Roca, que havia nascut amb la il·lusió d'arribar a ser el restaurant d'alta gastronomia somiat pels germans Joan, Josep i Jordi Roca, ha tingut la sort de rebre reconeixements d'arreu del món, fins arribar a les tres estrelles de la guia Michelin i a ser considerat el 2013 el millor restaurant del món.
És una recompensa al treball constant i a l'esforç d'una família, d'un equip del que en forma part el Mas Marroch.
I a Mas Marroch, les estrelles també sou vosaltres. Les estrelles sou, per nosaltres, tots aquells a qui rebem a casa.
Fotografies: Oliva Fotògraf, Wedding’s Art, El ramo volador, Black&Blanc Fotografia.
L'espai
El Mas Marroch és una masia gòtica del segle XV situada a les afores de Girona, envoltada de jardins centenaris i plantacions de fruiters. Adjacent a la masia hi ha l'ampli espai per a banquets, de nova construcció, seguint unes línies arquitectòniques de màxima integració a l'entorn, i el nou espai Àgora.
Partint dels antics coberts del mas, el disseny de l'espai de banquets de Mas Marroch és obra de l'estudi d'interiorisme de Sandra Tarruella. El seu estudi, especialitzat en la decoració de restaurants i hotels, és també el responsable de la transformació de l'antiga Torre de Can Roca en l'actual El Celler de Can Roca, de les botigues de gelats Rocambolesc i de l’hotel i fàbrica de xocolata Casa Cacao.
L’Àgora és una singular edificació ecosostenible per tal que vosaltres i els vostres convidats puguin gaudir sota una pèrgola natural feta amb materials quilòmetre zero, dissenyada per l'arquitecte Oriol Roselló, especialista en arquitectura tradicional contemporània (www.bangolo.com).
Els jardins centenaris que envolten la casa són un magnífic escenari per a celebracions a l'aire lliure, en plena natura i davant la bella pedra del mas. Amplis i elegants, lluminosos i romàntics, els canvis de color d'un paisatge sorprenent en cada estació de l'any, són un extraordinari aliat a la nostra cuina adaptada a cada temporada.
Mas Marroch és un espai obert a l'organització de qualsevol tipus d'acte. Un espai modulable: capaç de construir diferents ambients sense haver-se de desplaçar del lloc. Un espai convertible: un auditori, un menjador, una fira, un concert, una aula, una sala d'actes. Un espai hermètic, on poder gaudir d'una celebració sense molestar i sense ser molestat. Un espai aïllable: en plena naturalesa, envoltat de boscos i plantacions fruiteres, un oasi de calma i tranquil.litat.
Avantguarda i tradició: la nostra cuina.
Avantguarda i tradició
El coneixement de la cuina clàssica, sumat a la cultura de la cuina acadèmica, més l'aplicació de conceptes i tècniques avançades, componen la fòrmula magistral de la nostra cuina. És una cuina contemporània d'arrels tradicionals; a vegades futurista, a vegades actual, a vegades hereva de la cuina que s'ha transmès de generació en generació. Integrem la cuina de l'àvia, la de la mare, la de la generació actual i també una clucada d'ull al que creiem serà la gastronomia del futur. No per res, ens sentim orgullosos de ser la tercera generació davant els fogons a la família Roca.
A Mas Marroch volem que experimenteu el plaer per l'alta gastronomia que porta a centenars de persones d'arreu del món a gaudir de la taula d'El Celler de Can Roca. Per això us proposem una idea culinària que combina plats innovadors amb els nostres clàssics: el Timbal de poma i foie (1996), el Garrí ibèric cuit a baixa temperatura (2000), o el Parmentier de llobregant amb trompetes de la mort (1988) són plats que ja formen part de la cultura gastronòmica del país i que continuen vigents en la nostra cuina. I d'entre els més recents, algunes de les innovadores postres que ha creat en Jordi: el Postre làctic, les Adaptacions de perfums, o el Núvol de llimona.
La nostra cuina està sòlidament construida sobre els fonaments de la cuina d'El Celler de Can Roca. Això ens permet adaptar al format dels banquets la tècnica dels millors cuiners, la recerca científica del més alt nivell, el coneixement dels millors productes, aplicar el tractament adequats a cada producte per tal d'obtenir-ne el màxim valor i dur-lo a la taula en la millor de les seves condicions.
No hi ha festa sense vi
El vi és celebració, és desig de sort, és anhel de salut, és alçar la copa, és brindis. I també, el vi és tastar, sentir, conversar. Veiem el vi com a eina per compartir, el vi com a cultura. La proposta de Mas Marroch és una oportunitat per acostar-se al vi amb coneixement i rigor , una porta d’entrada, oberta a un fascinant univers de sensacions. Conèixer millor el vi n’incrementa la capacitat per gaudir-lo així com també la satisfacció a través d’un consum responsable i moderat.
El Bistrot del Sommelier dels nostres aperitius, una barra de bar on poder degustar vins especialment seleccionats per en Josep Roca, ofereix la possibilitat de conèixer vins especials, de tastar vins que no sempre són dins els circuits comercials habituals, ja sigui per la varietat de raïm amb la que són fets, per la zona vinícola d’origen, pel preu que poden tenir en els restaurants, o per la dificultat de trobar-lo degut a produccions molt limitades i a grans petits elaboradors.
I a la taula, l’aval del treball de recerca i de coneixement que hi ha darrera El Celler de Can Roca per tal d’oferir el vi més adequat a cada situació: harmonies entre plats i vins ajustades a criteris de sabors i olors i també a associacions d’hàbits culturals, de memòria, de costums, d’origen geogràfic,... El vi més adequat a cada moment i a cada situació.
Un món dolç
El casament, el bateig, unes noces d’or, un aniversari,... el dia més dolç. Dolços sentiments, dolces sensacions, dolços records. És un dia perquè us sentiu dalt d’un núvol de cotó fluix, amb la il.lusió d’un nen amb una fruita de caramel, amb l’eufòria de després de fer un gol, embriagats per l’olor d’un perfum, per la tendresa dels records d’infantesa,... Un dia per sentir que formeu part d’un món dolç.
I és que les postres que us proposem, i que parteixen de la creativa, imaginativa i sovint transgressora cuina dolça d’en Jordi a El Celler de Can Roca, són ideals per la seva llibertat, la seva subtilesa, la seva capacitat evocadora i sorprenent.
I també ara amb els gelats més fascinants sorgits de la màgica factoria de Rocambolesc i les xocolates pròpies de Casa Cacao.
Som al vostre costat.
L’experiència ens concedeix la força per aconsellar-vos; el camí recorregut ens aporta l’habilitat per realitzar-ho; el coneixement adquirit de l’observació, del dia a dia, ens ofereix garanties per ajudar-vos a aconseguir tot allò que necessiteu. Només així ens veiem en cor de proposar-vos el vostre esdeveniment, la vostra festa, la vostra celebració tal com us l’heu imaginat. Som al costat vostre per convertir l’ideal somniat, en un èxit real.
Encarna Tirado
L’Encarna forma part de l’equip d’El Celler de Can Roca des dels orígens, l’any 1986. Primer a la sala del restaurant, complementant en Josep i amb el carro de les postres, i a partir de l’any 1994 gestionant la part de banquets i càterings. Primer, a La Torre de Can Roca i des de 2007 a Mas Marroch. A part d’aquests espais propis, també dirigeix els càterings singulars en espais externs.
"Els banquets han ajudat El Celler de Can Roca
a ser on és ara"
Encarna Tirado, responsable de l'espai per a banquets d'El Celler.
Resolutiva. Ha format part de l'equip d'El Celler de Can Roca des dels inicis
i actualment dirigeix un dels planetes del seu univers: l'Espai Mas Marroch.
No es treu dels llavis l'esperit familiar que ha dut el restaurant a dalt de tot.
...
¿Els banquets han estat claus per mantenir la cuina d'El Celler?
Si, han estat una gran ajuda econòmica. Una cosa fa l'altra. Els banquets han ajudat
El Celler de Can Roca a ser on és ara. Fer casaments i càterings han afavorit
poder fer les despeses que fem al restaurant, on els menús no compensen
moltes vegades el cost dels plats físic s, creats, bufats a mà, per exemple.
Els ingressos dels banquets són un suport.
Diversificar la marca Roca ha sigut clau, doncs. ¿És un negoci
planejat o bé espontani?
Tot ha anat sortint. En cap moment hauríem pensat obrir una gelateria com
el Rocambolesc, no? Ha anat bé perquè cadascú ha anat tirant cap
a un costat, cadascú té el seu espai. Jo estic amb l’Espai Mas Marroch; l'Anna, la dona d'en Joan,
l’Hotel Casa Cacao; i l'Ale, la dona d'en Jordi, el Rocambolesc.
Vosaltres tampoc heu deixat d'estar mai a primera línia.
Partim del principi que l'hostaleria és molt sacrificada, i si la gent que ve a treballar
pot compartir aquest esforç li sembla menys feixuc si tu també hi ets
i ho estàs fent, no?
I deu anar prou bé perquè molts treballadors han marxat i després sempre tornen.
És una família.
I quan s'arriba tan amunt, què es fa?
Mantenir-s'hi i intentar portar-ho bé. És difícil no equivocar-te.
Tothom vol parlar, tothom vol trucar, tothom vol taula...
Arriba un moment que ja no pots més. Ara ja no tinc mans per a reservar
taules, per això hi ha tres persones a la recepció.
Quan vas començar ja vas veure que això seria molt gros?
Tots hi hem posat sempre moltes ganes. I sobretot els pares Roca van confiar en
els seus fills quan tenien poc més de vint anys per tirar endavant el negoci, en lloc de pensar
que era el capritx d'uns nens petits.
Com comença la teva relació amb Can Roca?
Vaig començar a El Celler un any després que obrís, el 1987.
Jo llavors treballava a Can Roca, el mateix restaurant on acostumava a anar
amb la meva família els diumenges quan era petita. Hi fèiem el vermut i els
típics calamars. Com a cambrera, ajudava en Josep i en Joan
quan tenien feina a la sala, però no sempre n'hi havia.
Era divertit llavors, no hi havia rebombori de gent.
Va costar fer-la venir.
Però l'entusiasme d'en Joan i en Josep es va encomanar...
És molt bonic perquè tothom a Taialà o Germans Sàbat
té una anècdota d'El Celler.
Quan passes a encarregar-te dels càterings i banquets?
Vam adquirir la Torre, a 100 metres del primer restaurant, pensant traslladar-hi
El Celler. Però vam trigar més de 10 anys a fer aquest pas perquè era una despesa
important. Així que el 1995 vam decidir fer-hi casaments.
Transportar aquella cuina que feien aquells nois a Girona, una mica més
recargolada i que tenia cert nom, va tenir molt de ressó.
M'hi vaig trobar molt bé i també els Roca em van deixar molta llibertat,
m'ho van deixar fer meu.
Suposo que el teu casament devia ser molt diferent dels d'ara.
Completament!
Jo vaig donar simplement la llista de convidats, ara és tot un formulari.
Però sempre els dic als nuvis que han de tenir una cosa molt clara:
si ens venen a buscar és per confiança.
I han de saber que som els primers que volem que el seu dia surti rodó.
I la resta de l'equip: amb ells, tot és possible.
RRRoca:
la família és el punt de partida.
“La família és el nostre punt de partida. El casament és el punt de partida d’una nova família; la celebració, un punt de retrobament familiar. L’univers Roca s’articula a través de diversos planetes que graviten al voltant de la família, que giren per l’atracció del nucli que representa la família. El bar dels pares, el restaurant dels germans,... I Mas Marroch és un planeta més d’aquest univers.”
La Montserrat Fontané i en Josep Roca són els pares d’en Joan, en Josep i en Jordi Roca. La passió per la cuina que tenen els germans Roca es va començar a forjar a Can Roca, l’establiment que els seus pares regenten des de 1967 a Taialà, un barri a les afores de Girona. Allà hi van créixer, enmig de l’enrenou de plats, olles i clients. El bar era la seva sala d’estar, el paisatge on jugaven, feien els deures, miraven la televisió,... al mateix temps que des de la cuina s’escampaven les aromes dels guisats que la seva mare preparava de forma generosa, senzilla i honesta”.
A Can Roca, quan en Joan i en Josep eren petits, també s’hi feien casaments. Eren uns altres temps: casaments d’entremès, arròs o canelons, vedella amb bolets i pastís nupcial. A Can Roca, els pares van servir els casaments dels pares i ara, a Mas Marroch, els fills serveixen els casaments dels fills d’aquells pares que es van casar a Can Roca.
“Vam començar quan vam comprar la casa del costat. Quan vam tenir el menjador de dalt obert vam fer casaments. Fins i tot a baix, vam fer casaments, per a 110 persones. A dalt vam fer banquets de fins a 150 persones. Els casaments ens van anar molt bé per pagar deutes.»
–Quin era el menú?
Entremès, arròs o canalons, vedella amb bolets i pastís nupcial. Jo sortia a servir quan havia fet el dinar.
–Sempre el mateix?
Pollastre o vedella amb bolets... La cuina era petita i, de miracles, no se’n podien fer.
–Quan vau deixar de fer casaments?
En vam fer molts i els vam deixar de fer quan vam ampliar els diumenges, que venia tota la família a ajudar-nos a servir. Ara els nostres fills serveixen l’àpat dels casaments dels fills que vam casar nosaltres. I els fa tanta gràcia!
Què et sembla? Nosaltres vam fer els casament dels pares i al Celler fan els dels seus fills!”
I si parlem dels casaments, també ho podem fer dels bateigs, de les comunions, dels aniversaris, de festes de retrobament familiar o social.
Darrera la vocació dels tres germans Roca i del profund respecte que senten per les arrels i la tradició hi ha una cuinera que no duu brodat el seu nom a la jaqueta i que no fa de la innovació o la creativitat els lemes de la seva filosofia culinària: la seva mare, la Montserrat Fontané. Practiquen cuines tan diferents que les tècniques (o potser caldria dir els trucs) que aplica a l’hora de fer els seus canelons, el seu arròs a la cassola o els seus calamars a la romana es puguin aplicar a la cuina d’El Celler. Però si que de mare a fills s’hi ha transmès l’ofici: cuinar amb rigor, amb generositat i amb afecte.
Creat el 1986 per en Joan i en Josep Roca i Fontané, El Celler de Can Roca és hereu de Can Roca, la tradicional casa de menjars situada a Taialà, que els seus pares Josep i Montserrat mantenen ara encara i des de 1967.
Un dia, aquell bar humil, de barri humil, va veure que l’esforç, l’enginy i el talent permetia que de l’arrel d’aquella popular casa de menjars en sortís una branca plena de gastronomia d’avantguarda i sofisticació.
Ara, i després que a finals dels 90 s’hi afegís el tercer germà, en Jordi, el restaurant ha arribar a assolir un gran reconeixement a nivell mundial. Caminant poc a poc i amb pas ferm, El Celler de Can Roca ha anat recollint pel camí premis i reconeixements de guies, crítics i altres prescriptors. La primera estrella Michelín el 1995, la segona l’any 2002 i el 2009 la tercera; el 2013 ocupa el primer lloc a la llista The World’s 50 Best Restaurants; el doctorat Honoris Causa de la Universitat de Girona; diversos Premis Nacionals de Gastronomia; en Jordi és nomenat Millor Pastisser del Món el 2014; llocs prominents en guies i llistes; distincions diverses que ratifiquen el treball constant i ben fet, i permeten que aquell restaurant de barri obrer que va néixer modest i humil fa més de vint-i-cinc anys, gaudeixi de la tranquilitat per fer les coses tal i com els agrada fer-les.